Milano

Gràcies a tu cada dia m'agrada més qui sóc. M'agrada més qui som.

Quan no necessito que m'aixequis quan caic, tu saps estirar-t'he al meu costat per poder-nos aixecar junts.

Records d'una tarda al parc de la Ciutadella.





Paraula del dia :
Gràcies

Me llamo Txell, Hormiga Txell

Un dia bromejant amb les amigues va sortir aquesta frase: "Me llamo Txell, Hormiga Txell".

La conversa venia en relació als pentinats que estan "de moda" segons la Kim Kardashian, que diu que s'ha de portar mitja melena per sobre les espatlles.

I jo, que ahir, avui i demà volia, vull i voldré els cabells llargs per poder-m'he fer una trena k m'arribi sota el pit; els deia que no estic a la moda ni a la onda i que dec ser un bitxo raro. (De fet, avui porto posat precisament un jersei que sembla més dels anys 80 que jo que se, però m'agrada!).

A lo que anàvem..

Sempre he pensat que sóc "especial" o "diferent" dels altres. Fa gràcia pensar això, bàsicament perquè ho deu pensar tothom individualment sobre ell mateix.

No es que cregui que he estat enviada a aquest món per alguna missió ni res d'això (no cal que ens flipem, no crec ni amb els ovnis ni amb les esglésies), però si que és cert que sento que sóc una tia amb iniciativa; que tant puc fer-t'he un pastís, com pintar-t'he la casa, com fer-t'he un pentinat, com descarregar un camió, com estudiar francès, com plantar un hort, com fer qualsevol cosa per algú, com portar la comptabilitat, com netejar una casa, com fer teatre, com ser dèbil, com ser forta quan n'he de ser..

..Sempre vivint-ho tot amb intensitat.

Sempre notant la vida per sentir-m'he viva.

Sense deixar mai de fer res.

Sense parar mai.

Frase del dia :
Aquesta sóc jo. La Txell.

Fotem-li mà

Avui entrem a la cuina, en aquesta nova secció. Tinc ganes de fer alguna coseta dolça.

Ja ho tinc! Coca de vidre!!

Per començar necessitarem massa de pizza [NO LA COMPREU!!!] És molt fàcil de fer, molt més bo i molt més sà (Si més no, saps el que hi fiques).


Ingredients que necessitem per la massa de pizza i per tant, la coca de vidre :

- Farina de força - 400gr
- Oli d'oliva - 50gr
- Llevadura "Royal" - 10gr.
- Aigua - 200gr.
- Sal
- Sucre
- Anís del mono


Preparació :

En un bol barregem (millor amb les mans) la farina + el llevat  + la sal (al gust).

Després hi afegim els líquids : Aigua + Oli

Barregem bé amb les mans fins a obtenir una massa homogènia (al principi sens enganxarà la massa als dits, però a mesura que els ingredients es vagin integrant s'aniràn unint en la massa).

Tapem el bol amb film transparent i el deixem reposar a la nevera uns 30 minutets.

Passada aquesta estona, dividim la massa en boletes i amb un corró la amassem fins a deixar-la ben primeta (Com més primeta sigui la massa més cruixent serà la coca) i li anem donant una forma allargadeta, de manera que ens càpiga al forn, però que sigui estreteta.

_____

Posem la massa sobre paper vegetal i la reguem amb oli, força sucre i anís. Lo ideal és ruixar-la amb un vaporitzador, (que es pot comprar a qualsevol botiga de -"20 duros"-). Jo el que faig és agafar el ruixador i col·locar-lo directament dins l'ampolla d'anís.

La col·loquem en el forn, preescalfat a 220º amb escalfor a dalt i a baix i l'hi tenim uns 15 minutets.

La treiem del forn, la tornem a vaporitzar amb anís i la tenim 2 minutets més al forn.

És brutal i boníssima

Frase del dia :
Plaers petits, plaers grans i una vida per gaudir-los

(Mitxell)

Austràlia

Avui faig aquest escrit en recolzament moral a algú que ara mateix està sobrevolant el planeta per anar-se'n a l'altre banda del món a viure. 

Arriba un moment en que la vida de tot ésser viu (bé, tot ésser viu no, més aviat tot homo sapiens sapiens,  que som així d'aventurers) necessita un canvi. 

Pot tractar-se d'un canvi LABORAL, FORMAL,  RESIDENCIAL, ESPIRITUAL, REPRODUCCIONAL, SENTIMENTAL, FAMILIAR, CONTINENTAL, APARENTAL, CONDUCTUAL, SOCIAL, que potser es tracta d'una necessitat puntual, imprecisa o quelcom més fructífer. En qualsevol cas, una de les coses boniques de la vida és la incògnita. El no saber en què ens trobarem i en què ens haurem d'enfrontar l'endemà. Simplement deixar-nos portar per la vida i saber degustar cada segon, i sentir cada desig, 

Potser un dia et despertes volen canviar l'aparença física, potser és un canvi de look rollo tall de cabells, ulleres de pasta i americana. Canvi que acostuma a ser efímer i poc productiu però que ja ens fa trencar la rutina i encarar el dia amb una altra mirada. I aqui hi ha la "mare dels ous": 

TRENCAR LA RUTINA

I es que, si hi pensem bé, estem aquí a la terra de pas. (De puto pas!)

Certament hi ha vides més dures o doloroses que d'altres, persones que ho tenen "TOT" i persones que no tenen "RES", i ho escric entre cometes perquè sovint, les persones que ho tenen "TOT" no tenen res i viceversa.

Jo, sense anar més lluny, si m'analitzo des del punt de vista d'algú que em mira, què veig?

Una noia corrent, sana, amb feina, amb parella, amb una família on gràcies a Déu no destaca la malaltia, amb projectes de futur, sent tieta d'un bebe preciós, amb ganes de ser mare un dia o altre; una noia a qui li agrada l'esport i divertir-se.

Carai! Sembla que ho tinc tot, oi? Doncs si (però no)!

Però d'això ja en parlarem un altre dia.

A el què vull fer referència és al fet que el què realment ens fa sentir vius no és el tenir una bona feina, o tenir uns ulls bonics. El què realment ens fa sentir vius i feliços és la sensació i la idea de que "Podem fer el què vulguem amb la nostra vida" i ho podem fer a partir d'ara. Podem ajudar a algú, podem agafar el cotxe i marxar ben lluny, podem dir el què vulguem a qui vulguem, podem fer una sorpresa a algú, podem arrencar a córrer, podem cridar, saltar, podem dir a algú que l'estimem. Es a dir, podem fer (quasi) tot el que vulguem.
I això és la vida, això es el que ens omple. Som lliures de viure-la com vulguem. 

Per tant, tornant als inicis del post. Felicitats amic, per haver agafat les regnes de la teva vida, haver decidit què és el què ara volies i haver-ho fet. De ben segur que t'anirà molt bé. I sinó, aquí t'hi esperarem amb els braços oberts.

Frase del dia :
No deixis mai de somiar i de mirar la vida amb ulls d'aventurer 

(Mitxell)

El Miquel ❥

Un bon dia va arribar a les nostres vides una bestioleta. Deuria ser un d'aquells dies que et despertes amb ganes de responsabilitzar-te per/de alguna cosa i dius PAM! Anem a comprar un animaló.

En arribar a la botiga semblava que tots els bitxos anaven esverats d'una banda a l'altre, però ell es va quedar amorrat al vidre amb aquells ulls tan grans rollo el "gato con botas" (que avui en dia el conèix tothom per ser el trenca cors de Dreamworks).

El fet es que ben il·lusionats varem arribar a casa, li varem muntar la seva propia casona, i vam anar veient, dia rere dia com s'hi adaptava. 

Poc a poc ens anàvem enamorant del Miquel, i encara que no ens vingués a rebre quan arribàvem a casa, o que no ens donés la poteta quan li demanàvem ens feia il·lusió arribar a casa i saludar-lo, pensar en ell quan estàvem fora ("Amb qui el deixarem?", "Si ningú se'n pot fer càrrec no podem marxar aquest dia", ...) sembla mentida el poc que costa fer-se estimar, perquè realment (entre nosaltres) el bitxo no fot ni l'ou.

La majoria de gent se'n riu de com parlo del Miquel perquè, per mi, és com un membre més de la família de 3 que som. Sempre atenta a donar-li 5 boletes de menjar (ni 4 ni 6), quan te l'aigua bruteta li canviem de seguida i perquè amagar-ho, a vegades li parlo  >.<' 

El cas es que fa poc, ens varem fer un tattoo on hi surt reflectit, això es mostra d'amor incondicional cap a la nostra primera "mascota-fill".

I tal dia com avui fa 1 any que el tenim, quan la majoria de família i amics no li donaven més de 15 dies de vida. Pos alá! ben cofoi que està! 

Per molts anys Miquelet! 

Tindrà recompensa.

Un projecte està en camí i il·lusionats ens hi anem acostant. Reunió rere reunió, detall rere detall, llibretes de suggeriments i consells de tothom. Sabem què volem, sabem com ho volem i sobretot el què em d'aconseguir però MAI no ens tancarem a escoltar noves propostes, idees, ni ingenioses aportacions (ni que siguin un xic arriscades). Tot és benvingut.

Un nou projecte, junts, per molts anys.

M'agrada deixar que els dits de les meves mans teclegin sense parar, inclús a estones, penso que moltes de les paraules no tenen sentit entre elles, però flueixen i jo em sento alliberada. 

Mil idees que volen pel meu cap amb necessitat de ser plasmades. La llibreta ja no suporta més pes del grafit del llapis i el cap no para de rumiar.

Podríem enfocar el projecte per aquí o per allà. podríem fer això aquí i això allà, podríem parlar amb el director d'aquí i d'allà, podríem organitzar això i allò.

Seguirem informant. De moment entusiasme, paciència i a poc a poc.

Des dels ulls dels tiets.

Dia de Sant Joan, aquest any però, un xic atípc; alguna cosa tramen la Gemma i el Sergi. Ell un pèl més alt i ella sense fer ni un sol glop de vi.

Aquí hi ha gat amagat.

Que dies després es dirà Bernat.

Un xumet acompanya una targeta dins d'una caixa de rellotges: "Ens veiem al Febrer" anuncia. El cor sens omple d'amor. Les llàgrimes d'emoció inunden els nostres ulls. Una alegria està en camí. Una alegria que ens acompanyarà la resta dels nostres dies.

Setmana rere setmana la panxeta de la teva marona anava creixent. 

Ja et feies un lloc al món. 

Recordo les llistes inacabables de noms mentre dinàvem a casa dels avis. 

I finalment...  Es dirà Bernat! ens varen anunciar! 

Sens dubte, el BERNAT, amb un nom plè de personalitat, valentia, amb un punt de contundència i energia, i amb una tremenda dolçor farà capgirar les nostres vides.

Passen els mesos, i una nit de divendres, mentre fem el sobre taula amb uns amics ressona el mòbil. Són la 1:30 de la matinada i l'alegria en veure que és el teu pare qui truca ens fa fer un salt d'il·lusió. 

-"Ja és aquí?" Preguntem esberats!

-"El Bernat té ganes de sortir!" respon el teu pare amb la veu tranquila però entretallada. 

I no es per menys, avui seràn pares!

Els tiets passem una nit de nervis i palpitacions, esperant i resant que la mare estigui bé i el petit vingui rebé. Quasi no podem dormir. I no es per menys, avui serem tiets!

Ben d'hora al mati desperto al Gerard. Estic eufòrica i no paro de saltar. Tinc la sensació de volguer-m'he menjar el món. Com pot ser que una coseta tan petita ja et pugui fer viure i veure la vida amb uns altres ulls?

Per fi torna a sonar el mòbil, es el Sergi altre cop, i amb una veu més que tendre diu -"Hola tieta!". En aquell moment són poc més de les 12 del migdia, estem caminant amb el Gerard pel carrer i em poso a cridar d'alegria, el Gerard es contagia! Els dos estem amb una sensació de neguit, amor, nervis i eufòria difícil d'amagar i de contenir.

De seguida anem cap a la Clínica, a conèixer per fí, el nostre nebodet. El fill de la Gemma, la meva germana i el Sergi el seu gran company de viatge.

Avui 31 de gener és, de ben segur, el millor dia de les nostres vides. Als avis els hi brillen els ulls, els pares tenen la tendresa i l'amor a flor de pell i els tiets donem les gràcies per haver-nos donat aquesta gran alegria a qui cuidarem, mimarem i estimarem amb tot el nostre cor.

Moltes felicitats papes!!

(des dels ulls dels teus tiets)