Dia de Sant Joan, aquest any però, un xic atípc; alguna cosa tramen la Gemma i el Sergi. Ell un pèl més alt i ella sense fer ni un sol glop de vi.
Aquí hi ha gat amagat.
Que dies després es dirà Bernat.
Un xumet acompanya una targeta dins d'una caixa de rellotges: "Ens veiem al Febrer" anuncia. El cor sens omple d'amor. Les llàgrimes d'emoció inunden els nostres ulls. Una alegria està en camí. Una alegria que ens acompanyarà la resta dels nostres dies.
Setmana rere setmana la panxeta de la teva marona anava creixent.
Ja et feies un lloc al món.
Recordo les llistes inacabables de noms mentre dinàvem a casa dels avis.
I finalment... Es dirà Bernat! ens varen anunciar!
Sens dubte, el BERNAT, amb un nom plè de personalitat, valentia, amb un punt de contundència i energia, i amb una tremenda dolçor farà capgirar les nostres vides.
Passen els mesos, i una nit de divendres, mentre fem el sobre taula amb uns amics ressona el mòbil. Són la 1:30 de la matinada i l'alegria en veure que és el teu pare qui truca ens fa fer un salt d'il·lusió.
-"Ja és aquí?" Preguntem esberats!
-"El Bernat té ganes de sortir!" respon el teu pare amb la veu tranquila però entretallada.
I no es per menys, avui seràn pares!
Els tiets passem una nit de nervis i palpitacions, esperant i resant que la mare estigui bé i el petit vingui rebé. Quasi no podem dormir. I no es per menys, avui serem tiets!
Ben d'hora al mati desperto al Gerard. Estic eufòrica i no paro de saltar. Tinc la sensació de volguer-m'he menjar el món. Com pot ser que una coseta tan petita ja et pugui fer viure i veure la vida amb uns altres ulls?
Per fi torna a sonar el mòbil, es el Sergi altre cop, i amb una veu més que tendre diu -"Hola tieta!". En aquell moment són poc més de les 12 del migdia, estem caminant amb el Gerard pel carrer i em poso a cridar d'alegria, el Gerard es contagia! Els dos estem amb una sensació de neguit, amor, nervis i eufòria difícil d'amagar i de contenir.
De seguida anem cap a la Clínica, a conèixer per fí, el nostre nebodet. El fill de la Gemma, la meva germana i el Sergi el seu gran company de viatge.
Avui 31 de gener és, de ben segur, el millor dia de les nostres vides. Als avis els hi brillen els ulls, els pares tenen la tendresa i l'amor a flor de pell i els tiets donem les gràcies per haver-nos donat aquesta gran alegria a qui cuidarem, mimarem i estimarem amb tot el nostre cor.
Moltes felicitats papes!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada