Me llamo Txell, Hormiga Txell

Un dia bromejant amb les amigues va sortir aquesta frase: "Me llamo Txell, Hormiga Txell".

La conversa venia en relació als pentinats que estan "de moda" segons la Kim Kardashian, que diu que s'ha de portar mitja melena per sobre les espatlles.

I jo, que ahir, avui i demà volia, vull i voldré els cabells llargs per poder-m'he fer una trena k m'arribi sota el pit; els deia que no estic a la moda ni a la onda i que dec ser un bitxo raro. (De fet, avui porto posat precisament un jersei que sembla més dels anys 80 que jo que se, però m'agrada!).

A lo que anàvem..

Sempre he pensat que sóc "especial" o "diferent" dels altres. Fa gràcia pensar això, bàsicament perquè ho deu pensar tothom individualment sobre ell mateix.

No es que cregui que he estat enviada a aquest món per alguna missió ni res d'això (no cal que ens flipem, no crec ni amb els ovnis ni amb les esglésies), però si que és cert que sento que sóc una tia amb iniciativa; que tant puc fer-t'he un pastís, com pintar-t'he la casa, com fer-t'he un pentinat, com descarregar un camió, com estudiar francès, com plantar un hort, com fer qualsevol cosa per algú, com portar la comptabilitat, com netejar una casa, com fer teatre, com ser dèbil, com ser forta quan n'he de ser..

..Sempre vivint-ho tot amb intensitat.

Sempre notant la vida per sentir-m'he viva.

Sense deixar mai de fer res.

Sense parar mai.

Frase del dia :
Aquesta sóc jo. La Txell.