Austràlia

Avui faig aquest escrit en recolzament moral a algú que ara mateix està sobrevolant el planeta per anar-se'n a l'altre banda del món a viure. 

Arriba un moment en que la vida de tot ésser viu (bé, tot ésser viu no, més aviat tot homo sapiens sapiens,  que som així d'aventurers) necessita un canvi. 

Pot tractar-se d'un canvi LABORAL, FORMAL,  RESIDENCIAL, ESPIRITUAL, REPRODUCCIONAL, SENTIMENTAL, FAMILIAR, CONTINENTAL, APARENTAL, CONDUCTUAL, SOCIAL, que potser es tracta d'una necessitat puntual, imprecisa o quelcom més fructífer. En qualsevol cas, una de les coses boniques de la vida és la incògnita. El no saber en què ens trobarem i en què ens haurem d'enfrontar l'endemà. Simplement deixar-nos portar per la vida i saber degustar cada segon, i sentir cada desig, 

Potser un dia et despertes volen canviar l'aparença física, potser és un canvi de look rollo tall de cabells, ulleres de pasta i americana. Canvi que acostuma a ser efímer i poc productiu però que ja ens fa trencar la rutina i encarar el dia amb una altra mirada. I aqui hi ha la "mare dels ous": 

TRENCAR LA RUTINA

I es que, si hi pensem bé, estem aquí a la terra de pas. (De puto pas!)

Certament hi ha vides més dures o doloroses que d'altres, persones que ho tenen "TOT" i persones que no tenen "RES", i ho escric entre cometes perquè sovint, les persones que ho tenen "TOT" no tenen res i viceversa.

Jo, sense anar més lluny, si m'analitzo des del punt de vista d'algú que em mira, què veig?

Una noia corrent, sana, amb feina, amb parella, amb una família on gràcies a Déu no destaca la malaltia, amb projectes de futur, sent tieta d'un bebe preciós, amb ganes de ser mare un dia o altre; una noia a qui li agrada l'esport i divertir-se.

Carai! Sembla que ho tinc tot, oi? Doncs si (però no)!

Però d'això ja en parlarem un altre dia.

A el què vull fer referència és al fet que el què realment ens fa sentir vius no és el tenir una bona feina, o tenir uns ulls bonics. El què realment ens fa sentir vius i feliços és la sensació i la idea de que "Podem fer el què vulguem amb la nostra vida" i ho podem fer a partir d'ara. Podem ajudar a algú, podem agafar el cotxe i marxar ben lluny, podem dir el què vulguem a qui vulguem, podem fer una sorpresa a algú, podem arrencar a córrer, podem cridar, saltar, podem dir a algú que l'estimem. Es a dir, podem fer (quasi) tot el que vulguem.
I això és la vida, això es el que ens omple. Som lliures de viure-la com vulguem. 

Per tant, tornant als inicis del post. Felicitats amic, per haver agafat les regnes de la teva vida, haver decidit què és el què ara volies i haver-ho fet. De ben segur que t'anirà molt bé. I sinó, aquí t'hi esperarem amb els braços oberts.

Frase del dia :
No deixis mai de somiar i de mirar la vida amb ulls d'aventurer 

(Mitxell)